L’assistent: una mesura de prevenció per a la persona gran

Els maltractaments a les persones grans són un problema complex. Davant aquesta complexitat hem de preguntar-nos què cal fer.

Segons dades de l’enquesta de la Seguretat Pública de Catalunya (2015) edició especial sobre les persones grans realitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya de novembre de 2013 a novembre de 2014 es van detectar que 10.500 persones grans havien estat maltractades i unes 27.500 persones estaven en una situació de risc caracteritzada per manca d’ajuda quan ho necessiten o per l’existència de relacions personals conflictives amb el seu entorn.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Socials de la Junta d’Andalusia ha detectat 1.249 situacions de risc duran l’any passat, per mitjà del telèfon d’atenció a les persones grans, dels quals ha remés 232 a Fiscalia per presumptes casos de maltractament.

Davant aquesta situació de maltractament és bàsic conèixer el problema, és a dir, perfil de la víctima, del agressor i de l’entorn. Per poder actuar-hi hem d’aconseguir fer sortir de l’aïllament la víctima, estat que el fa més vulnerable per estar ocult i sense acompanyament.

En aquest pla de risc existeixen mecanismes legals preventius que serveixen per minimitzar els riscos de patir maltractaments. Cal puntualitzar que les eines legals de les que disposem no són específiques pels maltractaments sinó mitjans a l’abast de tots. En centrarem en una eina poc coneguda per a tots els professionals però molt útil en situacions en què la persona té plena capacitat de decidir o pateix un inici de deteriorament cognitiu: l’assistent.

Primerament hem de diferenciar l’assistent del Codi Civil Català, que en aquest article explicarem, de la figura de l’assistent de la Llei de Dependència.

L’assistent personal de la Llei de dependència és aquella persona professional que dóna un servei a la persona amb dependència per mitjà de l’acompanyament al centre educatiu o laboral, en l’ajuda de les activitat diàries o de integració. Es dóna un suport necessari perquè la persona amb dependència pugui dur a terme les activitats que demanda.

Per altra banda, l’assistent legal és una figura que queda regulada en els articles 226-1 i següents del Codi Civil Català. El nomenament d’un assistent s’utilitza per cuidar a la persona gran que a “causa de la disminució no incapacitant de les seves facultat físiques o psíquiques” no pugui valer-se per ella mateixa. Aquest nomenament es formalitza davant el Jutjat. És un procediment de jurisdicció voluntària on es determina “el àmbit personal i patrimonial de l’assistència i els interessos que ha de cuidar”. Aquesta figura sempre ha de respectar els interessos de la persona, i la seva capacitat de decidir. Per tant, només la complementa, i tal com es preveu en el article 226-3 de la mateixa llei seran anul·lables els actes que no es facin conjuntament. L’assistent haurà de rendir comptes al jutjat de les seves actuacions en cas de tenir funcions d’administració ordinària.

En el moment que la persona assistida perd la capacitat de decidir, l’assistent té l’obligació legal d’iniciar un procés d’incapacitació. També és important inscriure aquest document al Registre Civil per ser oposable a tercers

Amb aquesta figura es preserva la capacitat natural de les persones i es respecte  la seva autonomia en l’àmbit personal i familiar, sense ignorar que la possibilitat d’abusos reclama la previsió de mecanismes de control adequats.

A més serveix també com a mesura de protecció quan la persona perd la capacitat de decidir, ja que l’assistent té l’obligació d’iniciar un procediment d’incapacitació.